La supressió del visat d'inversors a Espanya i les seves implicacions

Durant més de deu anys, el visat d'inversors —conegut com Golden Visa— ha estat una de les principals eines d'Espanya per a atreure capital estranger i facilitar la residència a persones no comunitàries mitjançant inversions considerades estratègiques. Aquest mecanisme, regulat per la Llei 14/2013, de suport a les persones emprenedores i la seva internacionalització, ha permès vincular inversió, mobilitat internacional i activitat econòmica en un context d'obertura i competitivitat global.

No obstant això, el context econòmic, social i regulador ha evolucionat de manera significativa des de la seva posada en marxa. El problema de l'accés a l'habitatge, la necessitat de reforçar la transparència financera i l'alineació amb les recomanacions de les institucions europees han reobert el debat sobre aquesta mena de programes en diferents països de la Unió Europea. En aquest escenari, Espanya ha decidit posar fi al règim específic de residència per a persones inversores.

La Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, suprimeix formalment el visat d'inversors en deixar sense contingut els articles 63 a 67 de la Llei 14/2013. Aquesta decisió suposa un canvi rellevant en la política migratòria espanyola i planteja noves preguntes per als qui estaven valorant aquesta via de residència, així com per als qui ja comptaven amb una autorització en vigor.

En aquest post expliquem de manera clara i pràctica què implica l'eliminació del visat d'inversors, com afecta a les sol·licituds presentades amb anterioritat, què ocorre amb les autoritzacions ja concedides i quines són les alternatives disponibles a partir d'ara. Una anàlisi pensada per a ajudar a persones inversores, emprenedores i agents de l'ecosistema a comprendre el nou marc legal i a prendre decisions informades en aquest nou context.

El marc legal: què era la Golden Visa i per què desapareix

El visat d'inversors va estar regulat durant més d'una dècada en els articles 63 a 67 de la Llei 14/2013. Permetia a persones no comunitàries obtenir la residència a Espanya a canvi de realitzar inversions considerades significatives, entre elles:

•  Adquirir béns immobles per un valor mínim de 500.000 euros.
• Invertir en projectes empresarials d'interès general.
• Invertir en deute públic o actius financers d'elevat volum.

Des de l'àmbit institucional es va assenyalar el seu impacte en la pressió sobre el mercat immobiliari, especialment en grans ciutats, així com la limitada vinculació d'aquesta mena d'inversions amb l'economia productiva. Paral·lelament, la Comissió Europea va recomanar revisar aquests programes per raons de transparència i coherència amb els objectius econòmics i socials a llarg termini.

Com a resultat, la Llei orgànica 1/2025 deixa sense contingut el règim del visat d'inversors i alinea a Espanya amb països com Portugal, Irlanda o Països Baixos, que ja havien eliminat mecanismes similars. El missatge és clar: es prioritza l'impacte econòmic real enfront de la inversió purament patrimonial.

Què ocorre amb les sol·licituds i autoritzacions existents

Un dels aspectes clau de la reforma és la seguretat jurídica. La norma incorpora disposicions transitòries que aclareixen com es gestionen les situacions ja iniciades, distingint tres escenaris:

• Sol·licituds presentades abans del 3 d'abril de 2025: continuen la seva tramitació conforme a la normativa vigent en la data de presentació, garantint que les persones sol·licitants mantinguin els seus drets.
  • Autoritzacions ja concedides: conserven la seva validesa fins a la data de caducitat indicada en la resolució inicial. A més, les renovacions es resoldran conforme a la normativa aplicable en el moment de la concessió, garantint continuïtat.
  • Noves sol·licituds posteriors al 3 d'abril de 2025: ja no poden acollir-se al règim d'inversors i han d'enquadrar-se en el règim general d'estrangeria.

Aquest enfocament permet una transició ordenada i evita impactes retroactius sobre els qui ja formaven part de l'ecosistema inversor a Espanya.

Impacte per a l'ecosistema emprenedor i els agents inversors

La desaparició de la Golden Visa no suposa un tancament a la inversió estrangera. Al contrari, introdueix una reorientació del model cap a inversions més vinculades a l'activitat productiva, la innovació i la creació de valor.

Per a l'ecosistema emprenedor, aquest canvi reforça la connexió entre startups, empreses innovadores i agents inversors que aposten per projectes amb capacitat de generar ocupació, tecnologia i impacte territorial. El focus canvia, la inversió immobiliària es desplaça cap a iniciatives empresarials reals.

Per als agents inversors, el nou context implica un major alineament amb projectes empresarials i un enfocament més actiu en la creació de valor. Espanya manté el seu atractiu com a destí d'inversió, encara que sota un marc que exigeix una vinculació més directa amb l'economia real.

Quines alternatives existeixen per a residir i emprendre a Espanya

La supressió del visat d'inversors no elimina les possibilitats de residir a Espanya ni de desenvolupar projectes empresarials. Entre les principals alternatives vigents es troben el visat de professionals altament qualificats o el visat de persones emprenedores.

Cadascuna d'aquestes opcions respon a situacions i perfils diferents, i compta amb requisits específics quant a documentació, terminis i condicions d'accés. Per aquest motiu, analitzar l'encaix entre el projecte, el perfil personal i la via administrativa resulta fonamental per a una correcta planificació del procés de residència i emprenedoria.

Des de la Plataforma ONE, és possible consultar el detall de cada tràmit, accedir a informació actualitzada i comprendre millor quina autorització s'adapta a cada cas concret, facilitant una presa de decisions informada i alineada amb el marc legal vigent.