Jordi Martín del Val, CEO i cofundador de Bcombinator

En aquesta conversa explorem, de la mà de Jordi, com ha canviat el perfil inversor en els darrers anys: des d’un context menys rigorós, on n’hi havia prou amb una bona història, fins a un moment de major professionalització, on pesen la tecnologia, la validació primerenca i la solidesa de l’equip fundador.

Jordi explica quins indicadors generen més confiança en fases pre-seed i seed, quan una startup pot considerar-se preparada per aixecar capital, i per què demanar massa diners massa aviat pot convertir-se en un error estratègic. Al llarg de l’entrevista, insisteix en una idea recurrent: l’èxit no és aixecar capital, sinó validar, executar i generar clients.

A més, ens ofereix una visió molt humana de l’emprenedoria: la resiliència, la constància i la capacitat d’“aguantar el volant en les corbes” són trets que detecta en minuts i que, per a ell, determinen qui té possibilitats reals d’avançar.

Segueix llegint i visualitza el vídeo al final de la pàgina per conèixer en detall l’experiència i l’enfocament de Jordi Martín del Val, CEO i cofundador de Bcombinator.

Com ha evolucionat el perfil de la persona inversora en els darrers anys i què s’està valorant avui més enllà del pitch i les mètriques?

En els darrers anys he observat un canvi profund en el comportament inversor en fases pre-seed i seed. L’ecosistema ha crescut, s’ha tornat més sofisticat i existeix una major oferta d’espais i esdeveniments que connecten persones emprenedores, agents inversors i corporacions. Aquesta densitat d’interaccions ha elevat el nivell d’exigència: ja no es tracta només de trobar bones idees, sinó d’entendre com encaixen en un mercat real i quina capacitat té l’equip per executar-les.

Molts business angels també han pres consciència que gestionar desenes d’inversions de manera individual no és sostenible. Busquen actors com Bcombinator per diversificar, professionalitzar la presa de decisions i recolzar-se en processos estructurats. En el nostre cas, realitzem una anàlisi tècnica, financera i estratègica molt més exhaustiva que fa uns anys.

Al llarg dels anys he vist centenars de pitches. Alguns estan tan treballats que semblen actuacions teatrals, però això no garanteix l’evolució del projecte. Per això he après a mirar molt més enllà de la presentació. El que realment importa és la solidesa de l’equip, el seu coneixement del mercat, la validació real que ja hagi aconseguit i la capacitat de sostenir el projecte davant la incertesa. Aquesta és la veritable senyal de maduresa en un entorn on el capital es concedeix cada vegada amb més criteri.

Com pot una startup saber si està preparada per aixecar inversió o si encara hauria de centrar-se en validar el seu model de negoci?

Crec que una startup està llesta per aixecar capital quan demostra que ha recorregut un primer tram pel seu compte. Abans de buscar inversió, cal entendre a fons el sector, dominar la part tècnica de la solució i haver realitzat validacions primerenques que confirmin que existeix un problema real i una proposta amb sentit. Avui ja no és raonable demanar finançament per fer les primeres proves: aquestes validacions han de venir fetes de casa, fins i tot en les etapes més inicials.

Segons la meva experiència, en tres o quatre mesos una persona emprenedora eficient pot haver explorat el mercat, construït un prototip, provat hipòtesis i après prou per saber si la seva idea mereix avançar. Aquest és el moment de plantejar una ronda petita, destinada a accelerar i no a explorar des de zero.

També valoro la trajectòria de l’equip. Si ets jove, cal compensar-ho amb un coneixement profund del sector, una preparació rigorosa i una mentalitat analítica. Si vens d’una carrera professional prèvia, aquesta experiència també suma. L’important és demostrar que vens amb una base sòlida, que has fet els deures i que no estàs buscant capital per resoldre dubtes fonamentals sobre el projecte.

Quins indicadors o mètriques consideres clau per generar confiança en agents inversors en fases early stage?

Quan analitzem projectes en etapes inicials, sempre mirem dues grans peces. La primera és la tecnologia: la seva qualitat, profunditat i capacitat per convertir-se en un avantatge competitiu real. He vist companyies que encara no tenien grans ingressos, però la seva tecnologia era tan potent que evidenciava clarament el seu valor futur. La tecnologia ben construïda és un actiu molt poderós en fases primerenques.

La segona peça són els casos d’ús reals. Aquí, els clients que ja paguen juguen un paper fonamental. No busquem tracció massiva des del primer dia, però sí senyals verificables que hi ha mercat, que la solució encaixa i que les primeres vendes confirmen un patró escalable. Quan una startup arriba amb tecnologia sòlida i primers clients actius, sabem que, amb l’acompanyament adequat, el creixement pot accelerar-se molt significativament.

Aquests dos elements —tecnologia i validació comercial inicial— formen el nucli de la confiança en etapes *early stage*.

Més enllà del capital, què hauria de buscar realment una startup en un agent inversor o fons?

Crec que una startup ha de fixar-se no només en qui pot aportar capital, sinó —sobretot— en qui pot acompanyar de manera real en els reptes del dia a dia. Sempre dic que els millors diners són els dels clients, perquè validen el producte i t’obliguen a construir amb criteri. Però quan busques un fons, has de pensar en qui et pot ajudar a avançar més ràpid, a prendre millors decisions i a obrir portes que tu sol no podries obrir.

A Bcombinator volem ser aquesta primera trucada quan sorgeix un dubte clau: decisions de contractació, reorganització de l’equip, recerca de finançament no dilutiu, dubtes estratègics o moments en què no tens clar si cal iterar o pivotar. Acompanyem de manera molt propera, perquè en etapes inicials el suport directe marca la diferència.

I, a més de l’acompanyament, hi ha la connexió amb el mercat. Una de les iniciatives que més valor generen és el BCorporate Day, un esdeveniment on reunim les nostres startups amb grans corporacions —incloses empreses de l’IBEX 35— perquè presentin les seves solucions directament a clients potencials. Aquest tipus d’espais permet tenir en hores converses que normalment requeririen mesos per aconseguir una simple reunió.

Per això insisteixo sempre que un fons no ha de ser només un actor financer, sinó un soci estratègic que aporti xarxa, criteri, acompanyament i accés real a negoci.

Des de la teva experiència, quin és l’error més gran que cometen les startups quan comencen a buscar finançament?

L’error més habitual és buscar finançament abans d’hora. Moltes startups intenten aixecar capital sense haver validat prou el producte, la proposta o el mercat, i això dificulta tot el procés. També és freqüent demanar quantitats excessives en pre-seed, cosa que sol anar lligada a valoracions poc realistes i expectatives difícils de complir. Sovint treballem amb els equips per ajudar-los a ajustar aquesta visió.

També hi ha un desconeixement important sobre la part financera. Moltes persones emprenedores no són del tot conscients de com n’és de car aixecar capital, del temps que consumeix i de la responsabilitat que implica gastar-lo bé. I passa una cosa clau: quan aixeques massa, tendeixes a gastar massa. Amb menys capital, s’afina més, s’innova més i es prenen decisions més eficients.

Per això sempre remarco la necessitat de tenir claredat financera, prudència estratègica i disciplina en la despesa, especialment en els primers passos.

Sovint es parla de finançament com a sinònim d’èxit. Quan pot convertir-se en una mala decisió aixecar inversió?

Hi ha una tendència a celebrar rondes d’inversió com a grans fites, però rarament es parla del negoci generat, l’evolució tecnològica o el creixement real en clients. Aixecar capital no és l’objectiu: només és una eina per accelerar allò que ja funciona.

Quan la cerca d’inversió es converteix en el focus principal, es perd temps i energia que s’haurien de dedicar al producte, al mercat i a les vendes. Cada ronda obre debats interns, consumeix recursos i desvia l’atenció del que és essencial. Per això, si un projecte pot generar ingressos a través de clients, aquesta via solen ser més saludable i eficient. I si cal aixecar capital, millor fer-ho en rondes més petites i en els moments adequats.

Quines tendències o sectors estan despertant més interès inversor i per què? Hi ha alguna oportunitat infravalorada?

En el nostre cas estem completament centrats en la intel·ligència artificial aplicada al B2B, un àmbit que evoluciona tan ràpid que és difícil preveure cap a on anirà en els propers mesos. La tecnologia avança de manera hiperaccelerada, des d’eines orientades a productivitat fins a desenvolupaments més profunds relacionats amb models i infraestructura.

Tot i això, aquesta mateixa evolució genera un fenomen curiós: perfils molt tècnics poden construir models propis gairebé per consum personal, però això no significa automàticament que hi hagi una startup darrere. Entre crear alguna cosa per a un mateix i convertir-la en un producte real hi ha una diferència enorme: cal estratègia, vendes, producció, màrqueting i una proposta de valor escalable.

Per això, més enllà de la tecnologia, posem tota la nostra atenció en l’equip. En aquest moment busquem tres coses clau: que l’equip domini profundament la tecnologia; que tingui un cas d’ús molt concret i validat; i que sigui capaç de portar-lo al mercat. Quan aquestes tres condicions coincideixen —domini tècnic, cas d’ús clar i capacitat de mercat— és quan realment veiem una oportunitat sòlida.

Si haguessis de donar tres recomanacions a una persona emprenedora que afronta la seva primera ronda de finançament, quines serien? I com pot ajudar la Plataforma ONE?

La meva primera recomanació és estudiar profundament el sector. No n’hi ha prou amb conèixer-lo: cal entendre’l, mapar-lo, anticipar escenaris i saber com pot evolucionar. Aquesta preparació permet parlar amb solvència davant agents inversors.

La segona és ser extremadament responsable amb les finances. Cal saber en què s’invertirà cada euro, com s’estructura la despesa i quin horitzó es necessita. La disciplina financera en fases inicials és determinant per a la supervivència i creixement del projecte.

La tercera és rodejar-se dels ecosistemes adequats. Plataformes públiques com la Plataforma ONE poden oferir recursos, coneixement i connexions molt útils, i actors privats com Bcombinator poden complementar-ho amb acompanyament proper i connexió amb clients. Explorar totes les opcions permet trobar l’encaix perfecte en cada etapa.

Al final, els resultats d’una startup depenen en gran mesura de la seva capacitat per envoltar-se de les persones i entorns que poden accelerar el seu camí.ç