Gonzalo García Iranzo, cofundador de Hotta

Parlem amb Gonzalo García, cofundador de Hotta, un emprenedor de perfil tècnic que, després de formar-se com a enginyer de camins i treballar en el món del programari, va acabar impulsant juntament amb el seu soci una solució orientada a recuperar i reaprofitar la calor residual generada per infraestructures tecnològiques com els centres de dades.

Al llarg de la conversa explica com una observació molt concreta en un garatge de Sòria va acabar convertint-se en l’origen d’un projecte empresarial amb un fort component industrial, energètic i tecnològic. També aborda els reptes de validar una proposta en un entorn amb cicles llargs, clients tècnics i barreres d’entrada elevades; la importància de les certificacions, les proves de concepte i la comprensió profunda del sector; i el paper que poden jugar espais com la Plataforma ONE a l’hora de facilitar connexions, finançament i coneixement útil per a qui emprèn en àmbits complexos i d’alt impacte.

La calor residual dels centres de dades és un problema invisible per a la majoria. Què us va fer veure que allà hi havia una oportunitat real i desaprofitada?

Va ser una combinació de factors molt concreta. D’una banda, el meu soci Aarón havia muntat un petit CPD (Centre de Processament de Dades) a Sòria, en un entorn fred, i es va adonar d’una cosa molt cridanera: a l’hivern gairebé no es podia estar al garatge per la calor que hi feia, mentre que l’habitació que volia escalfar continuava necessitant calefacció. Aquí va aparèixer una pregunta molt senzilla, però molt potent: com portar aquesta calor sobrant allà on fa falta.

D’altra banda, jo venia de treballar en un context on cada vegada hi havia més infraestructura de cloud privada, cosa que implicava també més centres de dades i un mercat en creixement. Quan uneixes una necessitat real amb una tendència tecnològica clara, entens que no ets davant d’una anècdota, sinó davant d’un problema estructural.

A més, hi havia una motivació de fons molt important: una part enorme de l’energia que consumim es destina a produir calor, mentre que hi ha indústries que generen calor com a subproducte i, a més, gasten energia per expulsar-la. Vam veure una ineficiència evident, i aquest va ser el punt de partida de Hotta. Més que inventar una necessitat, el que vam fer va ser mirar allà on gairebé ningú no mirava.

Validar un model de negoci industrial és molt diferent de fer-ho en programari. Com vau validar la vostra proposta en un entorn amb cicles llargs i clients molt tècnics?

Amb paciència, molta escolta i una lògica molt progressiva. En sectors com aquest no valides una solució de cop ni amb una sola presentació. El procés comença, de fet, resolent un problema propi o molt proper. En el nostre cas, l’origen va ser intentar moure calor d’un espai on en sobrava a un altre on en feia falta. Aquest primer pas serveix per comprovar si la idea és viable.

Després ve la part difícil, que és sortir fora i enfrontar-te a un mercat on al principi gairebé tot són negatives. Aquí el més important és no interpretar cada “no” només com un rebuig, sinó com a informació. Si un client potencial et diu que no, cal entendre per què, recollir aquest feedback, ajustar l’MVP i tornar-ho a intentar.

La clau és aconseguir tan aviat com sigui possible una prova de concepte real, encara que sigui petita. Primer ho valides amb tu mateix o en un entorn controlat, i el pas següent és que algú extern ho provi. A partir d’aquí, cada validació fa que el projecte guanyi solidesa. Al principi és com empènyer un quadrat; després, a poc a poc, comença a assemblar-se més a una roda.

Emprendre en sectors industrials no acostuma a ser mediàtic, però sí d’un valor enorme. Quins factors o senyals de mercat us van convèncer d’apostar per aquest nínxol tan tècnic?

En el nostre cas hi va haver una motivació molt forta per l’eficiència. Tant el meu soci com jo som persones molt orientades a qüestionar-nos per què les coses funcionen com funcionen i si es podrien fer millor. Quan detectes una ineficiència tan evident, costa molt mirar cap a una altra banda.

Més enllà que fos un sector menys visible o menys de moda, el que ens atreia era precisament que hi havia un problema real, profund i encara poc resolt. Vèiem com es malbaratava energia de manera sistemàtica mentre el mercat i el context regulador avançaven cap a l’electrificació, la sostenibilitat i la necessitat de fonts més eficients.

Amb el temps, a més, l’evolució del mercat ho ha anat validant encara més. L’arribada de la intel·ligència artificial ha multiplicat la necessitat de computació i ha posat els centres de dades al centre de moltes converses. No és que la tendència aparegués de sobte, sinó que nosaltres ja vèiem cap a on es movia el mercat i vam enfocar el producte en aquesta direcció des del principi.

Hotta va néixer literalment en un garatge a Sòria. Quins aprenentatges pràctics us va deixar aquella fase inicial tan artesanal i experimental?

Moltíssims. Quan comences així, tan des de zero, aprens de tot perquè literalment t’ho toca fer tot. Jo venia d’estudiar enginyeria de camins, per exemple, i l’electrònica no era en absolut la meva especialitat. Tot i això, em vaig veure amb el meu soci fent plaques i resolent qüestions tècniques que mai no hauria imaginat abordar uns anys abans.

Però no només aprens de la part tècnica. També t’has d’enfrontar a tota la dimensió empresarial i administrativa: des d’entendre com constituir una societat fins a resoldre tràmits, buscar informació i prendre decisions amb recursos molt limitats. Aquesta fase t’obliga a desenvolupar una visió global del projecte.

Si hagués de resumir l’aprenentatge principal, diria que emprendre t’ensenya sobretot tot allò que no saps. Com més avances, més clar tens que hi ha moltíssimes àrees que no domines i que hauràs d’entendre si vols construir alguna cosa real. Aquesta consciència de no saber-ho tot és precisament el que t’empeny a aprendre ràpid i a adaptar-te.

Integrar servidors en infraestructures reals implica barreres tècniques i reguladores. Quins obstacles vau trobar al principi i com els vau superar?

El primer gran repte va ser assumir que no n’hi havia prou amb tenir una bona intuïció. Calia convertir-la en una cosa tècnicament viable, i això ens va obligar a entrar en terrenys que al principi no dominàvem del tot. En projectes industrials o energètics això passa molt de pressa: els desafiaments físics, tècnics i operatius són molt concrets, i no et pots amagar darrere d’una presentació.

A això s’hi suma la part reguladora i de mercat. A mesura que avançàvem, ens vam adonar de la importància d’entendre certes certificacions i requisits que potser al principi semblen secundaris, però que, si vols treballar amb grans clients, acaben sent imprescindibles. Una de les lliçons més clares va ser que no convé deixar aquestes qüestions per més endavant.

La manera de superar-ho va ser aprendre de pressa, acceptar que calia construir coneixement de manera transversal i traduir el valor de la solució a mètriques que el mercat entengués. En el nostre cas, per exemple, els CAE —els certificats d’estalvi energètic— són una eina molt útil perquè permeten mostrar de manera clara la millora d’eficiència i la lògica econòmica de modernitzar certs sistemes.

La circularitat i la sostenibilitat són una part central de Hotta. Com es tradueixen en mètriques reals o en decisions operatives del dia a dia?

Per a nosaltres la base sempre ha estat l’eficiència. La circularitat i la sostenibilitat no eren un eslògan afegit al projecte, sinó una conseqüència directa de resoldre una ineficiència energètica evident.

Amb el temps vam entendre que, perquè una gran empresa o un client industrial vegi el valor real d’una solució així, no n’hi ha prou amb parlar d’impacte o de futur. Cal traduir-ho en indicadors comprensibles, operatius i monetitzables. Aquí els CAE són un molt bon exemple, perquè connecten directament l’estalvi energètic amb un marc de mercat i amb un incentiu tangible.

Treballar en aquest àmbit t’ensenya que la sostenibilitat guanya força quan deixa de ser una promesa abstracta i es converteix en una millora mesurable d’eficiència, estalvi i competitivitat. És aquí on el discurs esdevé creïble i on realment influeix en la presa de decisions.

Moltes persones emprenedores volen entrar en sectors industrials o energètics, però la complexitat tècnica intimida. Quins dos o tres passos pràctics recomanaries per començar amb bon peu?

El primer és conèixer bé el sector i assumir al més aviat possible tot allò que no saps. És molt millor entrar-hi amb una actitud d’aprenentatge, entenent les llacunes que tens i treballant-hi, que no pas pensar que ja domines el terreny.

El segon és buscar una prova de concepte tan ràpid com sigui possible. Tant és que sigui molt petita, molt artesanal o fins i tot aplicada a un problema propi: l’important és validar que la idea funciona en la realitat. En sectors industrials, aquesta validació inicial val moltíssim perquè t’obliga a sortir del pla teòric.

I el tercer és començar aviat amb tot allò que saps que més endavant et demanaran, especialment certificacions o requisits que seran clau per vendre a grans clients. Moltes vegades es deixen per a fases posteriors, però avançar-hi amb temps pot marcar una gran diferència.

Per acabar, des de la vostra experiència, com pot la Plataforma ONE ajudar projectes com Hotta a connectar amb indústria, finançament, partners tecnològics i territoris que busquen solucions energètiques innovadores?

Ho pot fer de diverses maneres, i una de molt important és facilitant connexions útils. Quan parlem de networking, no es tracta només de conèixer gent, sinó de connectar amb demandes reals, amb possibles clients, amb partners tecnològics o amb dinàmiques d’open innovation en què una solució com la nostra pugui encaixar. Per a projectes que necessiten validació i primers clients, això pot ser decisiu.

A més, la part del finançament és clau. Disposar d’eines que ajudin a filtrar ajuts o a localitzar oportunitats de suport públic simplifica molt un procés que normalment és complex i consumeix temps, una cosa especialment valuosa per a equips petits.

I també aporta molt tot allò relacionat amb guies, tràmits i coneixement pràctic. Quan emprens en sectors amb un component tècnic, industrial o regulador alt, hi ha molta burocràcia i moltes qüestions que no són intuïtives. Tenir accés a informació clara i a recursos que ordenin aquest camí ajuda moltíssim a no perdre temps ni energia en processos que ja són prou exigents per si mateixos.