Beatriz Mesas, cofundadora d’Incapto Coffee

Parlem amb Beatriz Mesas, cofundadora d’Incapto Coffee, una emprenedora que coneix el cafè des de l’origen fins a l’experiència final de consum. Després d’iniciar la seva trajectòria en el negoci familiar i aprofundir en el sector a través d’una experiència directa a Guatemala, va decidir impulsar un projecte propi amb l’objectiu de modernitzar una categoria tradicional i oferir una alternativa més còmoda, tecnològica i sostenible al consum habitual de cafè.

Al llarg de la conversa explica com el seu coneixement del producte, de la indústria i dels hàbits de consum li va permetre identificar espais clars de millora; què va suposar llançar una marca nativa digital en un mercat encara poc acostumat a aquest tipus de propostes; com entén la sostenibilitat des d’una perspectiva pràctica i transversal; i per què transformar sectors tradicionals requereix paciència, pedagogia i una combinació molt precisa de visió, tecnologia i execució. També comparteix la seva visió sobre la presència femenina en entorns encara molt masculinitzats i sobre el paper que pot exercir la Plataforma ONE per donar suport a qui emprèn en indústries complexes o en transformació.

Què et va portar a emprendre en un sector tan tradicional com el cafè i què vas veure que altres no estaven veient?

La meva trajectòria en el món del cafè va començar fa aproximadament 17 anys, quan la meva família va comprar una marca de cafè. A partir d’aquí vaig començar a involucrar-me en el sector, i ben aviat vaig sentir la necessitat d’entendre millor l’origen del producte. Per això vaig anar a treballar durant quatre mesos a una cooperativa a Huehuetenango, a Guatemala. Aquella experiència va ser realment l’inici del meu camí en el cafè.

Quan vaig tornar a l’empresa familiar, encara no torràvem el nostre propi cafè. Tot i que treballàvem amb marca pròpia, jo sentia que en el fons actuàvem més com a distribuïdors que com una empresa amb un veritable coneixement del producte, perquè no sabíem realment d’on venia el cafè ni teníem control sobre tota la cadena. Per això vam decidir muntar una fàbrica de cafè.

En aquell moment, a més, el nostre principal client era l’hostaleria, un canal molt orientat al preu i on era necessari fer inversions altes per captar clients. Al mateix temps, vendre al consumidor final també resultava difícil, perquè la majoria de la gent consumia cafè mòlt o en càpsules.

Aquí és on, el 2020, vaig llançar Incapto juntament amb els meus dos socis actuals. Volíem oferir una alternativa real a les càpsules: una solució igual de pràctica i còmoda, però sense generar residus innecessaris. Jo ja coneixia bé la indústria i veia fins a quin punt continuava sent un sector molt tradicional. Els meus socis, que venien d’entorns més tecnològics, també van detectar de seguida moltes possibilitats d’innovació. Entre tots tres vam veure clar que el món del cafè tenia molt marge per canviar. 

Quins aprenentatges et va deixar treballar tants anys en la cadena de valor del cafè abans d’emprendre?

El principal aprenentatge va ser haver pogut conèixer el cafè des del seu origen. Això em va canviar molt la manera de mirar tant el producte com el món que hi ha darrere. Entendre qui produeix el cafè, com es cultiva i quines persones participen en aquesta cadena de valor et dona una perspectiva completament diferent.

Des d’aleshores sempre he intentat formar-me tant com ha estat possible en totes les fases del procés: matèria primera, cafè verd, torrat, tast, barisme i preparació. Tots aquests anys d’experiència m’han donat una comprensió molt àmplia de la indústria i m’han permès detectar quines coses faltaven, què es podia millorar i on hi havia oportunitats reals d’evolució.

I encara n’hi ha moltes. El cafè continua sent un sector on encara queda moltíssim per fer. Un exemple molt clar és una cosa que ens passa a tots: moltes vegades acabes un bon àpat en un restaurant amb un cafè dolent. Això demostra que encara hi ha molt marge per innovar, professionalitzar i elevar la qualitat de l’experiència final.

Com vas viure el repte d’introduir innovació en un sector on la tradició pesa tant?

Quan vam llançar Incapto, el sector del cafè continuava sent molt tradicional. En aquell moment amb prou feines hi havia marques natives digitals dins d’aquesta categoria, ni gaires projectes pensats des del principi per vendre cent per cent en línia al consumidor final.

Nosaltres vam ser una de les primeres marques a plantejar aquest enfocament de manera clara. I no només en la venda directa al particular. També a les empreses vam impulsar un model molt innovador: un sistema de Coffee as a Service en què les màquines estan connectades, registren el consum i permeten facturar a final de mes en funció dels cafès servits. Això ens va permetre introduir una lògica tecnològica en un mercat que fins aleshores gairebé no funcionava així.

Des del principi vam veure una oportunitat molt gran en aplicar tecnologia a un sector tradicional. I ho vam fer de manera força integral: des de la relació amb les finques i la importació, fins al desenvolupament de cafeteres pròpies, el torrat local i la creació d’eines digitals per millorar l’experiència del client.

Comptem amb equip intern de desenvolupament i disseny industrial per treure productes propis, torrem a Ripollet, prop de Barcelona, i a més hem incorporat solucions tecnològiques poc habituals en el sector. Per exemple, vam ser la primera marca de cafè a oferir un canal transaccional per WhatsApp, de manera que la clientela pot modificar o avançar la seva subscripció directament des d’allà, sense necessitat d’entrar en una app o al web.

Avui dia ja hi ha més empreses innovant en aquest àmbit, però en aquell moment vam ser de les poques que van apostar per integrar tecnologia de manera tan transversal en tota la cadena.

Què et va ensenyar treballar amb persones productores, torradores i professionals del cafè sobre la sostenibilitat real?

Em va ensenyar que la sostenibilitat és un concepte molt ampli i que no es pot reduir a un únic element. Comença a l’origen, en com es cultiva el cafè i en quines pràctiques agrícoles s’apliquen, i continua fins al final del procés, incloent-hi els residus que es generen cada vegada que consumim una tassa.

El cafè, a més, és un hàbit diari. En el meu cas, per exemple, prenc una mitjana de tres cafès al dia. Al llarg d’una vida això significa desenes de milers de tasses. Per això, tot i que semblin decisions petites, la manera com tries consumir cafè té un impacte enorme.

El que aquest sector m’ha ensenyat és precisament això: que moltes petites decisions repetides cada dia poden generar una diferència molt gran. Segons com consumeixis, pots estar tenint un comportament més responsable o, al contrari, multiplicant la teva petjada ambiental sense adonar-te’n. La sostenibilitat real és entendre aquest conjunt i actuar sobre tot el recorregut del producte.

Quines barreres culturals vas trobar en intentar canviar hàbits en el sector horeca i com les vau superar?

En horeca encara estem fent passos relativament inicials, tot i que l’últim any hem avançat més amb el desenvolupament d’una nova màquina, l’ST One, que té una estètica molt tradicional, però un funcionament superautomàtic.

Un dels grans problemes que veiem en restauració és la manca de consistència en la qualitat. Moltes vegades el resultat depèn massa de qui prepara el cafè, del nivell de rotació del personal o del coneixement tècnic de l’equip. Això fa que oferir sempre una bona tassa sigui complicat.

La nostra resposta ha estat desenvolupar una solució que permeti mantenir una qualitat constant. Volíem que la màquina encaixés visualment en un entorn professional tradicional, però que internament aportés automatització, precisió i facilitat d’ús. Així, només prement un botó, pot oferir més de 60 receptes diferents.

Tot i així, és un camí que requereix temps. Com passa en gairebé tots els sectors tradicionals, primer arriben els perfils més innovadors, els que adopten abans aquest tipus de solucions. Són ells qui comencen a demostrar el valor del canvi. Després cal molta pedagogia per explicar bé els beneficis: no només en qualitat, sinó també en operativa, control i gestió. En estar connectades, per exemple, aquestes màquines poden oferir informació útil per optimitzar fins i tot aspectes com els horaris o l’organització en funció del consum real.

És un sector on encara queda molt recorregut i on la transformació no serà immediata, però sí que veiem molt clar el valor de professionalitzar i modernitzar aquesta experiència.

Com ha influït la teva experiència personal en la defensa de la igualtat en un sector masculinitzat?

Crec que el simple fet de poder ser present en espais de decisió ja és una manera d’aportar una visió diferent. Per a mi, idealment, això no hauria d’anar d’homes o dones, i el veritable avenç arribarà el dia que no hàgim de subratllar si un projecte està liderat pels uns o per les altres.

Però la realitat és que encara hi ha sectors on la presència femenina continua sent baixa. Ho veiem tant en l’àmbit de la inversió com dins del mateix sector del cafè, des de l’origen fins a la preparació i comercialització. Continua havent-hi un predomini masculí força clar.

En el meu cas, intento almenys contribuir donant visibilitat i veu a les dones que tinc a prop dins del sector, dins de les meves possibilitats. A vegades això ja és important: ocupar espais, participar en converses i ajudar que altres veus també hi siguin presents.

Quines decisions personals han marcat la teva evolució com a emprenedora en el món del cafè?

La primera decisió important va ser anar-me’n a Guatemala per aprendre de debò sobre el producte que estàvem venent a l’empresa familiar. Necessitava conèixer el cafè des de l’origen i entendre millor tot el que hi havia al darrere.

La segona gran decisió va arribar més endavant, quan vaig sentir que dins del negoci familiar ja havia aportat tot el que podia aportar. Va ser un moment difícil, perquè suposava sortir d’un entorn conegut, però també necessari. Va ser aquí que vaig decidir crear el meu propi projecte juntament amb els meus dos socis actuals i començar una nova etapa amb Incapto.

Com pot la Plataforma ONE ajudar persones emprenedores que treballen en sectors tradicionals i volen transformar-los?

Crec que avui dia ja existeixen moltes iniciatives de suport a l’emprenedoria, tant des de les administracions públiques com des d’entitats privades. Si la Plataforma ONE aconsegueix reunir, ordenar i donar visibilitat a tot aquest ecosistema, pot convertir-se en un punt de trobada molt útil per a qui està construint projectes.

Hi ha un aspecte especialment important: l’acompanyament durant l’anomenada vall de la mort. Tenir una bona idea no significa automàticament convertir-la en un negoci rendible, i aquesta etapa inicial acostuma a ser molt dura. Moltes vegades he dit que emprendre es pot sentir com l’esclavatge del segle XXI, perquè treballes moltíssimes hores, sovint cobres menys que en una feina tradicional i, tot i així, continues endavant perquè creus en allò que estàs construint.

Per això, tot allò que ajudi a acompanyar aquest procés és valuós. També ho és simplificar la part burocràtica, normativa i fiscal, que per a moltes persones emprenedores resulta aclaparadora. Una persona pot ser molt bona en el seu producte o en la seva activitat, però no té per què dominar tota la regulació associada a posar en marxa i fer créixer una empresa.

Si una plataforma com ONE pot facilitar aquest camí, simplificar tràmits, connectar recursos i fer més comprensible el marc en què operen les persones emprenedores, la seva utilitat pot ser enorme. I, a més, seria complementària a altres iniciatives ja existents.