Parlem amb
Startup
20 març 2026
15 minuts
Autor:
Example
Plataforma ONE
En col·laboració amb:
Cayetana García Borbujo, Business Development and Operations a Wayra
Helena Ortíz, Ecosystem Relations Manager a Open Top
Tema

Parlem amb Cayetana García Borbujo, Business Development and Operations a Wayra, i Helena Ortíz, Ecosystem Relations Manager a Open Top.

En aquesta entrevista celebrada al Pavelló d’Espanya durant el 4YFN 2026, parlem amb Cayetana García Borbujo, Business Development and Operations a Wayra, i Helena Ortiz Gil, Ecosystem Relations Manager a OpenTop, per entendre com funciona la innovació oberta, quin valor aporta a les startups en les seves primeres fases de creixement i quines són les claus per col·laborar amb corporacions de manera efectiva.

Des de la seva experiència, totes dues coincideixen en una idea clara: la innovació oberta no és només una via d’accés a corporacions, sinó una oportunitat per validar solucions, entendre el mercat i generar oportunitats reals de negoci.

Hablamos con 4YFN 2026

Aquesta edició especial de “Parlem amb”, celebrada al Pavelló d’Espanya al 4YFN 2026, reuneix Cayetana García Borbujo, de Wayra, i Helena Ortiz, d’OpenTop, per explorar el paper de la innovació oberta i quines oportunitats ofereix a les startups que busquen col·laborar amb corporacions.

Al llarg de l’entrevista, totes dues comparteixen com aquests programes permeten a les startups accedir a coneixement sectorial, validar les seves solucions en entorns reals i generar connexions clau dins de l’ecosistema. També expliquen com accedir a aquestes iniciatives, què esperen les corporacions de les startups i quins són els errors més habituals en els processos de col·laboració.

A més, aporten una visió pràctica basada en la seva experiència directa treballant amb startups i grans empreses, destacant la importància de l’encaix, la preparació prèvia i la capacitat d’aportar valor real des de l’inici.

Continua llegint i visualitza el vídeo al final de la pàgina per conèixer en detall les claus que comparteixen sobre innovació oberta i col·laboració entre startups i corporacions.

Des de la vostra experiència, quins beneficis obté una startup quan col·labora amb una corporació o participa en iniciatives d’innovació oberta?

Helena

La col·laboració amb corporacions permet a les startups accedir, en primer lloc, a un coneixement real del sector, entenent-ne les dinàmiques i les necessitats concretes que hi existeixen. A això s’hi suma el contacte directe amb corporacions, fet que facilita identificar oportunitats de col·laboració alineades amb reptes reals.

Un altre dels aspectes clau és la validació. Les startups poden provar les seves solucions en entorns reals mitjançant sandbox, cosa que els permet obtenir mètriques rellevants i comprovar la viabilitat de la seva proposta abans d’escalar-la.

A més, aquest tipus d’iniciatives actuen com a facilitadores d’accés al finançament, especialment a través de convocatòries específiques del sector.

A aquests quatre elements —coneixement, contacte, validació i finançament— s’hi afegeix una capa addicional de visibilitat internacional, ja que OpenTop forma part del Port Innovators Network, una xarxa global que impulsa la innovació oberta en l’àmbit portuari.

Cayetana

Més enllà dels beneficis directes, participar en programes d’innovació oberta aporta valor en termes de desenvolupament i creixement dins de l’ecosistema. Independentment de la corporació que impulsi el programa, sempre es generen oportunitats, especialment en fases de creixement i escalat.

Aquests programes permeten accedir a nous contactes, participar en esdeveniments i connectar amb perfils rellevants dins de diferents sectors. Al llarg del procés, la startup no només rep formació o acompanyament, sinó que amplia la seva xarxa i la seva visibilitat, cosa que pot derivar en noves oportunitats de col·laboració o negoci.

A més, el valor rau també en la capacitat de relacionar-se amb l’ecosistema, ja que moltes de les oportunitats sorgeixen de manera indirecta a través de trobades, dinàmiques de matchmaking i connexions generades durant el programa.

Si una startup vol començar a col·laborar amb una corporació o amb un hub d’innovació, quins són els canals d’entrada i què hauria de tenir preparat abans de fer aquest pas?

Cayetana

L’accés a aquest tipus de programes es fa principalment a través de canals digitals. Les xarxes socials són un dels principals punts d’entrada, ja que és on es difonen els programes d’innovació i les oportunitats obertes. A més, les startups es poden registrar directament al web mitjançant formularis, on deixen les seves dades i presenten el seu projecte per poder ser considerades en futures iniciatives, esdeveniments o programes.

A partir d’aquest moment, s’estableix un canal de comunicació continu en què, quan sorgeix una oportunitat que encaixa, es trasllada a la startup. Aquest procés respon a una lògica de benefici mutu, en què tant la corporació com la startup busquen generar valor.

Pel que fa a la preparació, és fonamental fer un treball previ d’anàlisi. Abans d’apropar-se a una corporació, la startup ha de conèixer bé en quins sectors opera, quin tipus de programes impulsa, en quines geografies té presència i quin tipus de suport ofereix. És habitual trobar startups que busquen encaixar en programes que no s’ajusten al seu perfil o que esperen beneficis que no formen part de la proposta.

Per això, igual que en una entrevista de feina, és clau entendre bé la corporació i assegurar-se que hi ha un encaix real. Quan aquesta anàlisi prèvia està feta, la proposta té més coherència i augmenten les probabilitats d’avançar en el procés.

Helena

L’accés als hubs d’innovació també s’articula a través de formularis a pàgines web, generalment sota models de convocatòria oberta permanent, cosa que permet a les startups registrar-se en qualsevol moment. A això s’hi afegeixen els esdeveniments presencials, que faciliten el contacte directe i permeten iniciar converses que poden derivar en col·laboracions, així com les xarxes socials, on es difonen les diferents iniciatives.

Pel que fa al procés, un cop iniciat el contacte, s’estructura en diverses fases. En primer lloc, es fa una fase inicial de coneixement mutu per avaluar l’encaix entre la startup i el sector, que en aquest cas ha d’estar clarament definit. Si hi ha compatibilitat, el projecte passa a una fase de validació per part de persones expertes del sector, que n’analitzen la viabilitat i el potencial.

Si el resultat és positiu, s’avança cap a la formalització de la col·laboració mitjançant un acord que inclou un full de ruta clar, amb objectius definits a nivell comercial, de comunicació i de generació de connexions dins de l’ecosistema. L’objectiu és construir un model de col·laboració en què ambdues parts obtinguin valor i puguin avançar de manera coordinada.

Quan avalueu startups, quins són els criteris que més pesen en el procés de selecció i quins errors veieu repetir-se amb més freqüència?

Helena

Els projectes que encaixen millor són aquells que aporten valor real al sector i responen a necessitats concretes. En l’àmbit logístic-portuari, això es tradueix en solucions que impacten en àrees com l’eficiència operativa, la sostenibilitat o la digitalització de processos.

Les startups que destaquen solen treballar sobre problemes clarament identificats, com l’optimització de moviments en terminals, la reducció de l’impacte ambiental o la millora de processos logístics. Aquest tipus de solucions permeten generar valor afegit tangible dins del sector i en faciliten la integració en entorns reals.

Per contra, un dels errors més habituals és no conèixer en profunditat el sector al qual es dirigeixen, cosa que dificulta adaptar la proposta a les seves dinàmiques i necessitats reals. També és freqüent trobar projectes que no aporten un valor diferencial clar o que no estan prou orientats a l’impacte.

Un altre aspecte crític és la composició de l’equip. En molts casos, hi ha equips amb un alt nivell tècnic però amb poca capacitat comercial, fet que limita l’escalabilitat de la solució i en dificulta l’adopció al mercat.

Cayetana

En els processos de selecció, un dels factors més importants és la capacitat de la startup per entendre en profunditat la corporació amb la qual col·laborarà. Els projectes que funcionen millor són aquells que analitzen prèviament el context, els processos interns i les necessitats específiques de l’empresa, i construeixen la seva proposta sobre aquesta informació.

També és clau el perfil de l’equip fundador. Els casos d’èxit solen comptar amb equips sòlids des del punt de vista tècnic, que a més incorporen perfils de negoci que permeten portar la solució al mercat i adaptar-la a les necessitats reals del client.

Pel que fa als errors, un dels més repetits és la manca d’investigació prèvia sobre el mercat. Algunes startups desenvolupen productes sense haver analitzat si ja existeixen solucions similars o si hi ha competència consolidada, cosa que redueix la seva capacitat de diferenciació i en dificulta l’encaix en processos d’innovació oberta.

Per acabar, si una startup que avui és al 4YFN es pogués quedar només amb un consell per col·laborar amb corporacions, quin seria?

Helena

Centrar-se a resoldre un problema real i no únicament en la tecnologia. És fonamental validar la solució, recolzar-se en partners adequats i treballar dins de l’ecosistema, entenent que la col·laboració amb altres actors és clau per avançar i generar impacte.

Cayetana

Generar impacte real i mantenir el focus en un objectiu clar. És important no dispersar-se en múltiples línies i prioritzar aquelles oportunitats que realment aportin valor, especialment en entorns com el 4YFN on sorgeixen moltes opcions i és fàcil perdre la direcció.

Vols publicar contingut nou a la Plataforma ONE?

Escriu-nos!