Mireia Ros García de Vicunya, Co-Founder & TeamPartner de ETBO

En aquesta entrevista, parlem amb la cofundadora de ETBO, Mireia Ros, sobre els desafiaments emocionals de l'emprenedoria i com l'autoconeixement pot convertir-se en una eina estratègica per a sostenir projectes amb propòsit i equilibri.

A través de la seva mirada com a psicòloga organitzacional i emprenedora, explorem el valor de l'autoconeixement com a avantatge estratègic, el desgast silenciós que enfronten moltes persones emprenedores, el poder dels rols naturals en els equips i de com la psicologia aplicada pot marcar la diferència entre avançar o esgotar-se. 
Com ella mateixa afirma: “El benestar personal és una condició necessària perquè el negoci sigui sostenible i tingui futur”.

1. Què et va motivar a fundar ETBO i com integreu la psicologia per a fer costat a les persones emprenedores?

ETBO neix en la intersecció de tres dimensions que he viscut en primera persona: més de deu anys acompanyant a equips i processos de transformació en entorns corporatius, la meva pròpia vivència com a emprenedora, i la psicologia com a ciència aplicada al comportament humà.

Durant la meva trajectòria en el món empresarial, vaig observar una constant: fins i tot amb talent, estructura i bona voluntat, molts equips no aconsegueixen aconseguir el seu màxim potencial ni complementar els seus talents. Prenem decisions amb dades tot el temps, per què no fer-ho també sobre comportaments, rols i dinàmiques que marquen la diferència entre un equip que avança i un que es bloqueja?

Aquí és on la psicologia es converteix en una aliada estratègica. A través de l'anàlisi de comportaments observables i rols naturals, ajudem els equips a entendre com estan funcionant i com poden fer-ho millor: amb més equilibri, cohesió i sostenibilitat.

2. Durant l'última edició del HR Innovation Summit, ETBO ha estat reconeguda com la millor startup en Tendències i Futur en la HR Startup Competition. Què significa per a vosaltres aquest reconeixement?

Per a nosaltres va ser una confirmació molt potent. Portem molt temps treballant en silenci amb rigor, ciència i propòsit, i aquest reconeixement ens diu “aneu per bon camí”. Ens impulsa a continuar innovant, i ens anima també a portar aquesta mirada al món de l'emprenedoria.

Que es reconegui a ETBO en la categoria de “Tendències i Futur” ens dona força per a continuar construint una eina que no sols mesura, sinó que transforma la forma en què treballem en equip. Especialment en entorns tan volàtils com els d'una startup.

3. Des de ETBO heu identificat 8 rols clau en els equips. Quins són i com pot una persona emprenedora aplicar aquest coneixement per a millorar el seu propi equilibri i benestar mental?

Els 8 rols que identifiquem en ETBO neixen de l'anàlisi de més de 50 comportaments observables en equips d'alt impacte. Cada rol reflecteix una manera de contribuir al rendiment col·lectiu:

• Dinamitzador: mou a l'acció i desbloqueja quan l'equip s'estanca.
• Analític: aporta visió global i detecta contingències des de l'evidència.
• Metòdic: cuida el detall, la qualitat i la precisió de la solució o procés.
• Coordinador: organitza tasques, modera i situa a cada persona on pot aportar més.
• Cohesionador: genera connexió emocional i distén tensions no productives.
• Connector: porta recursos, coneixement i oportunitats des de l'exterior.
• Creatiu: aporta idees originals, nous paradigmes i disrupció.
• Realitzador: baixa les idees a terra i les converteix en accions tangibles.

Per a una persona emprenedora, conèixer els seus rols dominants i els que té menys desenvolupats resulta clau per a evitar la sobrecàrrega, millorar la col·laboració, actuar des de les seves palanques i saber què necessita complementar en el seu entorn. L'autoconeixement és una necessitat i una estratègia de sostenibilitat personal i de negoci.

4. Consideres necessari que les persones emprenedores aprenguin a separar la seva vida personal de la professional? Quines eines digitals o mètodes específics recomanaries per a gestionar i aconseguir aquesta separació?

Separar el personal del professional quan emprens és difícil, però marcar límits conscients és fonamental si no vols que el projecte s'ho emporti tot per davant. No es tracta de desconnectar radicalment, sinó de dissenyar intencionalment espais i hàbits que protegeixin la teva energia.

Una estratègia útil és reservar en la teva agenda temps de “espai personal” com si fossin reunions amb un client: amb hora, durada i sense possibilitat de moure'ls. Una altra eina pràctica que utilitzo és Trello, on pots tenir una columna fixada anomenada “Personal Space” o “Energia Personal”, amb tasques que no són del negoci, però sí que et cuiden.

Si tens un equip, acordar check-ins breus setmanals sobre “estat emocional” ajuda a detectar tensions abans que escalin. I des de ETBO, proposem a més, revisar periòdicament els teus rols en ús: si estàs operant des dels teus rols naturals o des d'un compensatori que t'està drenant. Perquè al final, el benestar personal és una condició necessària perquè el negoci sigui sostenible i tingui futur.

5. Quins són els principals riscos per a la salut mental que enfronten les persones emprenedores quan no estableixen límits clars? Com poden reconèixer els senyals que estan descurant el seu benestar mental per excés de dedicació al projecte?

Els riscos per a la salut mental d'una persona emprenedora solen aparèixer de manera silenciosa: esgotament que es normalitza, irritabilitat constant, pèrdua de perspectiva o caure en el parany de confondre el teu valor personal amb el rendiment del projecte.

Quan tot gira entorn del negoci, especialment quan no s'estableixen límits clars, és fàcil caure en la idea que tu ets la teva empresa. Aquest desajustament emocional, si no s'atén, pot passar factura abans del que t'imagines.

Si et reconeixes en algun d'aquests símptomes tal vegada ha arribat el moment de posar el focus en tu. Apostar per l'autoconeixement amb eines com la identificació de rols naturals, la teràpia psicològica o el coaching professional és un acte de valentia i una mostra real de lideratge conscient. Cuidar del negoci comença per cuidar de qui l'impulsa.

6. Quines habilitats personals i professionals creus que ajuden les persones emprenedores a mantenir l'equilibri entre l'èxit en els seus projectes i el seu benestar integral?

Per a mantenir un equilibri saludable, hi ha quatre habilitats o competències bàsiques que considero essencials en qualsevol persona emprenedora.

La primera és l'autoconeixement, entendre com actues en diferents contextos i estats emocionals et permet anticipar bloquejos, evitar patrons reactius i prendre decisions conscients.

També és clau la capacitat de prioritzar sense culpa, sabent que no tot és urgent ni tot depèn de tu.

La delegació conscient és una altra habilitat fonamental, entesa no sols com repartir tasques, sinó a confiar en les fortaleses alienes i deixar espai perquè altres persones aportin des de la seva millor versió. A això se suma la gestió de l'energia més que del temps: no es tracta de fer més en menys hores, sinó d'identificar què et recarrega i què et desgasta per a poder sostenir-te a llarg termini.

I finalment l'escolta activa, cap als altres i cap a un/una mateix/a. Aprendre a llegir els teus senyals interns és el que et permet decidir amb intel·ligència emocional quan avançar, quan parar i quan demanar ajuda. Perquè això no va de ser invencible, sinó de saber reajustar el sistema abans que es trenqui.

7. Heu identificat patrons comuns de desgast mental que podrien prevenir-se?

Sí. Un dels més freqüents és la hiperresponsbailidad: sentir que tot depèn de tu i no poder deixar anar res, ni tan sols el que no et correspon. A això se suma la dificultat per a dir “no”, fins i tot a oportunitats que no estan alineades, per por de perdre tracció. Un altre patró molt comú és caure en la rutina operativa sense espai per a pensar o redissenyar, la qual cosa porta a una pèrdua progressiva de sentit. També detectem equips amb rols duplicats o desequilibrats: persones amb perfils molt similars que no es complementen, la qual cosa genera sobreesforç en unes certes àrees i buit en altres

8. Quines estratègies pràctiques recomanes a les persones emprenedores per a mantenir una bona salut mental?

En les primeres fases d'un projecte, tot passa molt ràpid. Si no dissenyes un mínim marc de cura personal, la urgència acaba marcant el ritme.

Recomano integrar des del principi rituals senzills però constants: revisions setmanals que no sols incloguin tasques, sinó també com t'estàs sentint, blocs en l'agenda per a descansar o pensar en fred; i espais on puguis expressar els teus dubtes sense que això es percebi com a feblesa.

També considero clau fer coses que et facin bé de veritat, encara que no tinguin res a veure amb el negoci, i envoltar-te de persones que no sols sumin des del tècnic, sinó que t'ajudin a sostenir-te emocionalment. Busca espais segurs: mentories, comunitats, acompanyament professional i, sobretot, no normalitzis sentir-te desbordat/a tot el temps.

9. Com pot una persona emprenedora fer front al fracàs i al dol de perdre un negoci en el qual ha invertit diners, temps i energia? Quins passos recomanes per a tornar a aixecar-se i seguir endavant?

El primer és permetre't sentir-ho. Sense minimitzar-ho ni dramatitzar-ho. El fracàs és un procés emocional i necessita el seu espai. Passar pàgina massa ràpid a vegades és una manera d'enterrar-ho, i el que no es mira es repeteix.

També és fonamental separar el que ha fallat de la teva identitat. No ets tu pitch, ni la teva última ronda, ni les teves mètriques. El que va fracassar va ser un model, una hipòtesi, una etapa. I a vegades ni tan sols va ser culpa teva: hi ha factors externs que no controlem, i això no t'invalida com a persona ni com a professional. Moltes de les persones que són grans referents de l'emprenedoria han passat pel mateix procés, han après, reajustat i han tornat amb més claredat.

A partir d'aquí, proposo fer una revisió. No des de la culpa, sinó des del comportament. Pregunta't: quins patrons es van repetir? des de quin rol vas actuar més del compte? quins senyals vas decidir no escoltar? Des d'aquesta revisió profunda, però sense càstig, pots tornar a construir. Amb més consciència, amb una xarxa més sòlida i, sobretot, amb una claredat que potser abans no tenies.

Perdre un projecte no és perdre'l tot. A vegades, és el començament d'una cosa molt més alineada amb tu.

10. Creus que l'enfocament en benestar mental serà cada vegada més important en l'ecosistema emprenedor innovador?

Sens dubte. El benestar mental és un factor clau de sostenibilitat, enfocament i rendiment durador; ja no és un tema secundari ni individual. Les noves generacions de persones emprenedores no volen construir a qualsevol preu. Busquen projectes amb propòsit, però també amb equilibri, amb vincles de qualitat i espais per a respirar sense deixar-se la salut pel camí.

L'ecosistema, a poc a poc, està entenent-ho. Ja no n'hi ha prou amb parlar d'inversió, producte o escalabilitat: si l'equip no està bé, les idees no creixen i els projectes no se sostenen. En els pròxims anys veurem com l'enfocament conductual, emocional i centrat en les persones es converteix en un avantatge competitiu real dins d'acceleradores, fons i programes d'incubació.

Si no cuidem de les persones que formen part de l'ecosistema emprenedor innovador, quin tipus d'ecosistema construirem realment?

11. Com poden les iniciatives públiques com la Plataforma ONE fer costat a l'ecosistema emprenedor innovador i contribuir a cura del benestar emocional de les persones emprenedores?

Les iniciatives públiques com la Plataforma ONE tenen un paper clau a normalitzar la cura emocional com a part del procés emprenedor, no com una cosa accessòria o una intervenció puntual.

Poden generar espais on es parli obertament de la por, la incertesa i el desgast, sense estigmes ni etiquetes, integrant formació en autoconeixement, gestió emocional i dinàmiques d'equip amb eines com ETBO, permeten mapear el comportament, fomentar l'autoconeixement, anticipar bloquejos i construir i desenvolupar equips més equilibrats des del minut un.

Impulsar un negoci també implica sostenir-se a un/a mateix/a en el procés i, això, amb xarxa, eines i consciència, es fa molt millor.