Julio Alonso, metge especialista en Medicina Intensiva i fundador d’Airway Shield.

En aquesta conversa explorem l’origen d’Airway Shield, un dispositiu mèdic dissenyat per facilitar la intubació, reduir complicacions i millorar la seguretat tant del personal sanitari com de les persones pacients. Julio comparteix el camí —llarg, complex i exigent— que implica portar un dispositiu mèdic des de la idea inicial fins al mercat: des de la validació clínica i la regulació, fins al desenvolupament tecnològic, la protecció de la propietat intel·lectual i la cerca de finançament.

A més, reflexiona sobre la importància de l’ecosistema emprenedor, la resiliència necessària per emprendre en healthtech i el paper que iniciatives com la Plataforma ONE poden exercir a l’hora d’accelerar la creació o l’escalat de solucions innovadores en salut.

Continua llegint i visualitza el vídeo al final de la pàgina per conèixer en detall l’experiència i l’enfocament de Julio Alonso, metge especialista en Medicina Intensiva i fundador d’Airway Shield.

Airway Shield sorgeix per millorar un procediment mèdic tan habitual com la intubació. En quin moment vau identificar que existia un problema real en aquest procés i que podia convertir-se en una solució innovadora?

La idea neix de la meva experiència directa treballant en entorns on la intubació és una maniobra crítica i, al mateix temps, extremadament difícil. En emergències extrahospitalàries —helicòpters, avions o unitats mòbils— disposes de recursos molt limitats i, tot i així, has d’actuar ràpidament i amb precisió. És aquí on t’adones que, tot i que el procediment d’intubació és un dels més freqüents en medicina, la manera com es duu a terme podria millorar-se moltíssim.

Vaig observar que utilitzàvem eines que no oferien una guia adequada per dirigir el tub cap a les cordes vocals i que tampoc protegien les dents ni la mucosa del pacient. A més, el personal sanitari quedava exposat a aerosols, una cosa que sempre ha estat rellevant, però que amb l’arribada de la pandèmia es va tornar totalment prioritària. Aquesta combinació de factors em va fer pensar que havia d’existir una manera més segura i eficient de fer-ho.

Amb aquesta motivació vaig començar a conceptualitzar un dispositiu que facilités la maniobra i aportés protecció addicional. Després de mesos de treball i prototips, la idea va prendre forma i avui s’ha convertit en un producte real, amb resultats tangibles i potencial per transformar el procediment en múltiples entorns.

Portar una idea a l’àmbit dels dispositius mèdics implica validació clínica, regulació i desenvolupament tecnològic. Com ha estat el camí des del concepte inicial fins al dispositiu que esteu desenvolupant avui?

El camí ha estat molt més llarg i complex del que imaginava al principi. Quan vaig començar el 2020 pensava que en un o dos anys podríem tenir el dispositiu al mercat, però els dispositius mèdics requereixen molta més maduresa, evidència i revisió. Han estat gairebé sis anys de disseny, prototips, proves preclíniques, estudis clínics, fabricació, certificació i regulació en diferents territoris.

En els primers moments ho vaig finançar tot amb recursos propis, fet que ja va ser un repte en si mateix. Més endavant vam aconseguir combinar finançament públic i privat, cadascun amb les seves exigències i processos. L’esforç ha estat enorme, tant a nivell tècnic com econòmic, però també tremendament enriquidor. Cada fase ens ha obligat a millorar el producte, a prendre decisions estratègiques i a construir una cosa realment sòlida.

Malgrat la dificultat, ha estat un recorregut molt valuós, ple d’aprenentatge. La clau ha estat creure en el projecte fins i tot quan els temps i els recursos jugaven en contra. Aquesta convicció ha estat el que ens ha permès avançar fins a arribar al punt on som ara.

En l’àmbit sanitari, generar confiança és fonamental per atraure inversió i establir aliances. Quins passos heu fet per construir aquesta credibilitat al voltant d’Airway Shield, des de la validació clínica fins a la protecció de la propietat intel·lectual?

El primer va ser construir un equip capaç d’abordar un projecte tan exigent. Sense un equip amb talent i criteri, és impossible avançar. A partir d’aquí, ens vam recolzar en partners estratègics que aporten prestigi i garanties: hospitals que col·laboren en les validacions, agències reguladores especialitzades i entitats que gestionen la nostra patent i les seves extensions internacionals.

Sempre hem volgut fer les coses bé, pas a pas. Vam fer estudis preclínics en entorns controlats, després estudis clínics en hospitals de referència, i vam avançar en paral·lel en tots els requisits regulatoris, tant per al marcatge CE a Europa com per a la FDA als Estats Units. A més, vam desenvolupar una patent sòlida, que protegeix una solució inèdita fins ara.

En cada ronda de finançament hem demostrat progrés real: ampliacions de patent, fites clíniques, validacions, millores tècniques, ampliació de l’equip. … Crec que aquesta transparència i aquesta constància han estat fonamentals per generar confiança i atreure els partners adequats.

Emprendre en el sector sanitari sol implicar cicles de desenvolupament més llargs que en altres àmbits tecnològics. Quins han estat els principals reptes que heu hagut de superar fins ara?

El repte més gran ha estat mantenir-nos vius durant un procés extremadament llarg. Un dispositiu mèdic triga, de mitjana, set anys a arribar al mercat, i molts més a aconseguir una adopció real. Això implica una inversió enorme en temps, energia i recursos econòmics.

Per sostenir aquest recorregut necessitem finançament continu, decisions molt cuidades i una planificació precisa. Has de prioritzar, minimitzar errors i estar disposat a corregir el rumb si cal. Alhora, has de demostrar avenços constants als teus agents inversors, partners i entitats reguladores.

Un altre repte important és la implantació. No n’hi ha prou amb arribar al mercat: cal demostrar que el dispositiu funciona, que aporta valor, que millora resultats i que mereix la confiança de qui l’ha d’utilitzar. Convèncer professionals amb anys d’experiència no és fàcil, però quan veuen l’impacte real, l’avenç és enorme.

Actualment esteu impulsant una ronda de finançament a través de crowdfunding. Per què heu decidit apostar per aquest model per impulsar el creixement del projecte?

Vam escollir el crowdfunding a través de Capital Cell perquè combina dos elements clau: rigor i democratització. Capital Cell és una plataforma molt especialitzada en salut, amb processos d’avaluació exigents que aporten molta credibilitat. I, al mateix temps, permet que qualsevol persona pugui participar en el projecte, encara que no sigui un inversor institucional.

Per a nosaltres té molt de sentit barrejar aquest enfocament amb la participació de lead investors, que aporten seguretat addicional i validació primerenca. És un model que ha demostrat funcionar molt bé: el 2021 vam completar la ronda en 24 hores, i la següent el 2023 es va tancar en només deu dies. Això ens va confirmar que hi havia interès, confiança i una comprensió clara del valor del projecte.

A més, crec que és bonic que la comunitat pugui formar part d’una cosa que té potencial per salvar vides. Sentim que aquesta combinació d’agents inversors professionals i persones particulars crea una xarxa sòlida al voltant del projecte.

La innovació en salut té un potencial impacte global. Com plantegeu l’expansió internacional d’Airway Shield i en quins mercats hi veieu més oportunitats?

El nostre objectiu és arribar a tot el món, i per aconseguir-ho hem dissenyat un model centrat en allò que millor sabem fer: recerca, desenvolupament i gestió de patents. Externalitzem la fabricació i la distribució mitjançant socis regionals, cosa que ens permet escalar ràpidament sense perdre qualitat.

Ja tenim producció a Austràlia i Taiwan i busquem incorporar centres a Europa i Amèrica. Tot i que volem un abast global, el mercat nord-americà és prioritari per la seva mida i pel seu enfocament en la seguretat. Per exemple, la fractura de dents durant la intubació representa el 30% de les reclamacions en anestèsia allà, i hem demostrat que el nostre dispositiu redueix dràsticament la pressió sobre els incisius. Quan validem aquests resultats en pacients als EUA, creiem que l’adopció serà molt ràpida.

Després continuarem expandint-nos per Europa i altres mercats on la seguretat en la intubació és una prioritat. El nostre objectiu és que el dispositiu estigui disponible fins i tot en llocs remots o amb menys recursos, perquè pot marcar una gran diferència.

Emprendre en healthtech implica equilibrar coneixement científic, visió empresarial i molta resiliència. A nivell personal, quins aprenentatges clau t’ha deixat aquest procés com a fundador i quin consell donaries a qui està iniciant un projecte en l’àmbit sanitari?

Al llarg d’aquests anys he après que emprendre en salut és una combinació constant de ciència, estratègia, paciència i capacitat emocional.

El primer que vaig aprendre va ser a treballar en equip: a buscar persones que complementessin les meves capacitats, que aportessin visió tècnica, reguladora, empresarial i clínica. Un projecte així no el pot tirar endavant una sola persona, per molt coneixement que tingui en la seva àrea.

També he après a conviure amb la incertesa. En healthtech els cicles són molt llargs: pots passar anys desenvolupant, validant i regulant un dispositiu abans de tenir l’oportunitat de veure resultats reals. Això exigeix molta resiliència i, sobretot, claredat de propòsit. Per a mi, recordar cada dia per què faig això —perquè crec que millorar la intubació endotraqueal pot salvar milers de vides— ha estat essencial per continuar endavant fins i tot en els moments més difícils.

Si hagués de donar un consell, diria dues coses. La primera: enamora’t del problema, no de la solució. Les solucions evolucionen, s’ajusten, canvien; però si estàs enamorat del problema —en el meu cas, fer més segur i efectiu un procediment crític— sempre trobaràs la motivació per millorar. La segona: envolta’t de bona gent i busca un ecosistema que et doni suport. En salut no n’hi ha prou amb tenir una idea brillant: necessites validació clínica, regulació, finançament, acompanyament i resiliència per al llarg recorregut. Si acceptes que és una marató i no un sprint, i si gaudeixes de l’aprenentatge, el camí val la pena.

Iniciatives com la Plataforma ONE busquen connectar persones emprenedores, innovació i oportunitats dins de l’ecosistema. Des de la vostra experiència, quin valor poden aportar aquest tipus d’espais a startups com Airway Shield?

Crec fermament que l’ecosistema és un dels elements més determinants perquè una startup sobrevisqui. Pots tenir una idea potent i un equip sòlid, però si estàs aïllat i sense connexions, el camí es torna moltíssim més difícil. Les startups moren moltes vegades no perquè no tinguin una solució vàlida, sinó perquè no troben els suports, els partners o els recursos necessaris per avançar a temps.

Iniciatives com la Plataforma ONE ajuden a trencar aquest aïllament. Generen espais on és possible connectar amb agents inversors, institucions públiques, possibles socis tecnològics, persones expertes en regulació i altres startups que estan passant per reptes similars. Aquestes connexions escurcen temps, obren portes i permeten tenir converses que, d’una altra manera, podrien trigar mesos o no arribar mai.

En el nostre cas, la participació en esdeveniments i plataformes com ONE ha estat molt valuosa. Recentment, en trobades com Web Summit, vam conèixer persones clau de l’ecosistema que ens han aportat perspectiva, contactes i suport real. Aquest tipus d’espais enforteixen el teixit innovador, afavoreixen la supervivència de startups en un sector tan exigent com el sanitari i, en última instància, contribueixen a una societat més innovadora i amb millors solucions per a les persones.