Educació emprenedora i innovació: com les institucions formatives impulsen talent, transferència i projectes reals

La Plataforma ONE va celebrar el passat 26 de juny de 2026 el webinar "Educació emprenedora i innovació: com les institucions formatives impulsen talent, transferència i projectes reals", una sessió orientada a oferir-te una visió clara, estructurada i accionable sobre com les universitats i centres formatius poden convertir-se en motors d’innovació i emprenedoria.

La sessió va comptar amb la participació de Verónica Jiménez, directora de desenvolupament professional i emprenedoria a ESIC University, i de Salvador Suárez, cofundador & soci de Good Rebels, mentor, inversor i expert en màrqueting i intel·ligència artificial. Tots dos van compartir la seva experiència des de dos angles complementaris: el de la institució acadèmica que evoluciona cap a un model experiencial i el de l’empresa que col·labora amb universitats, startups i organitzacions per generar noves formes d’aprenentatge i d’innovació.

La sessió es va estructurar en dos blocs: una primera part centrada en com les institucions formatives impulsen el talent emprenedor i la transferència, i una segona dedicada a la innovació oberta i a la construcció de cultures organitzatives orientades al canvi.

De la formació tradicional a l’aprenentatge experiencial

El primer gran missatge de la sessió va ser convidar a entendre la educació emprenedora no com una assignatura més, sinó com un enfocament transversal que recorre tota l’experiència formativa. Verónica Jiménez va assenyalar que les institucions educatives viuen avui un moment de transició en què “la formació ja no es pot limitar a transmetre coneixement, sinó que ha de preparar el talent per afrontar reptes reals en entorns canviants”.

En aquest context, va recordar que l’aprenentatge experiencial s’ha consolidat com una de les metodologies més eficaces per desenvolupar competències emprenedores, ja que permet combinar l’adquisició de coneixements amb la posada en pràctica en contextos reals. Com ella mateixa va dir: "Si tu no portes l’alumne, amb aquest canvi de mentalitat, a resoldre problemes que són reals, mai no hi haurà la tangibilitat d’aquest canvi de mentalitat".

I ho va resumir amb una idea potent: "Crear una startup és el màster de la vida, et dona una visió 360 del negoci que no podries tenir de cap altra manera".

El paper de les institucions educatives en els ecosistemes d’innovació

Durant aquest apartat es va transmetre la idea que les universitats i centres formatius no són només entitats proveïdores de talent, sinó una part activa dins dels ecosistemes d’innovació. En aquest sentit, es va destacar que “les institucions educatives tenen una posició privilegiada per connectar coneixement, empresa i societat, sempre que es dotin de les estructures i metodologies adequades per fer-ho”.

Verónica Jiménez va subratllar que aquest enfocament connecta directament amb l’ocupabilitat: "Les corporacions el que volen és gent que sigui resilient, gent que sigui adaptable al canvi, gent que truqui a la porta i que no tingui por de proposar".

Metodologies per desenvolupar competències emprenedores

En el seu vessant més operatiu, la sessió va recórrer algunes de les metodologies més eficaces per desenvolupar competències emprenedores dins de l’entorn acadèmic. L’aprenentatge basat en reptes, els projectes col·laboratius amb empreses i els programes d’emprenedoria universitària van emergir com a eines clau per apropar la realitat del mercat a l’aula.

Verónica Jiménez va plantejar un cas pràctic en què va exposar reptes reals aterrats amb corporacions com Fundación Telefónica, integrats en el currículum: "No és una assignatura aïllada, sinó diferents assignatures en un mateix semestre que estan vinculades a la resolució", i fins i tot amb presència de recursos humans per observar l’alumne en acció i valorar-ne l’ocupabilitat.

Una feina que es tradueix en xifres: només en el curs 24/25, ESIC Emprendedores va generar més de 350 projectes assessorats.

La innovació oberta com a model de creació de valor

En el segon bloc, Salvador Suárez va prendre el relleu amb una visió sobre el moment tecnològic actual. Per a ell, "en el món empresarial, innovació és allò que genera valor", i som davant d’un canvi d’era: "Aquest nou entorn de la intel·ligència artificial ja no és digitalització."

Va parlar de la convergència de tecnologies i de l’arribada de les empreses agèntiques: "Treballarem en un nou model de companyies on hi haurà una col·laboració entre humans i agents d’intel·ligència artificial."

Però va llançar un advertiment clau: "La transformació succeeix des del redisseny organitzatiu. La tecnologia no transforma una companyia."

Noves competències i cultures orientades a la innovació

Salvador Suárez va dedicar una part important de la seva intervenció a les competències que defineixen el talent del futur. Salvador en va destacar sis: pensament sistèmic, experimentació, col·laboració en ecosistemes, professionals augmentats per la IA, agilitat cognitiva i visió estratègica.

I va defensar una cultura sense por de l’error: "Tenir aquesta mentalitat que no hi ha fracassos, sinó que el que hi ha són aprenentatges." En la mateixa línia, la seva filosofia de prototipat: "És millor un prototip dolent treballat en una setmana que un de perfecte en un any."

Col·laboració entre empreses, startups i universitats

Tots dos van coincidir en la necessitat de teixir aliances estables. Salvador va ser clar: "La col·laboració empresa, startup i universitat continua sent clau. Les startups aporten velocitat, agilitat; les universitats generen el talent; i les empreses tenen els recursos."

I va assenyalar el veritable repte: "El gran repte és aconseguir establir i eliminar aquestes barreres que encara al nostre país dificulten aquestes connexions." Va posar com a exemple Patio Campus, "la plataforma d’innovació oberta més gran d’Espanya", que li agradaria veure replicada incloent-hi el món acadèmic.

Per la seva banda, Verónica va subratllar que l’ecosistema emprenedor universitari treballa sense solapaments: "Som tots un mateix ecosistema; des de l’ecosistema emprenedor treballem a l’uníson per potenciar la iniciativa emprenedora en els alumnes.”

Tendències emergents en educació, innovació i transformació organitzacional

La sessió també va incorporar una mirada cap al futur, repassant algunes de les tendències que estan reconfigurant el panorama de l’educació, la innovació i la transformació organitzacional. La irrupció de la intel·ligència artificial, la personalització de l’aprenentatge, els nous formats híbrids i la creixent importància de les habilitats transversals van ser alguns dels eixos destacats.

Salvador Suárez va subratllar que aquestes tendències no s’han d’entendre com a amenaces, sinó com a oportunitats per repensar profundament la manera com s’ensenya, s’aprèn i s’innova. La conclusió va ser clara: “les institucions que millor sàpiguen integrar aquestes tendències en la seva proposta de valor seran les que liderin la pròxima generació de talent i innovació”.

Un espai per resoldre dubtes i aterrar aprenentatges

La sessió va finalitzar amb un torn de preguntes en què les persones assistents van poder plantejar els seus dubtes i aprofundir en els temes tractats. Aquest espai va permetre aterrar els continguts i adaptar-los a situacions concretes, reforçant el caràcter pràctic del webinar. 

Si no et vols perdre les pròximes sessions, consulta l’agenda de webinars de la Plataforma ONE.