- Startup
- Agent inversor
- Persona interessada en emprenedoria innovadora
Due diligence per a startups: què revisen els inversors abans d’invertir
Què revisen els agents inversors abans d’apostar per una startup? Analitzem les principals àrees d’una due diligence, els errors que poden frenar una ronda i les claus per arribar-hi amb la documentació, les mètriques i els processos preparats.
Per a moltes persones fundadores, la due diligence comença quan arriba una proposta d’inversió. Tanmateix, la realitat és que la revisió comença molt abans i pot determinar l’èxit o el fracàs d’una ronda.
En un context en què els agents inversors són cada vegada més selectius i analitzen amb més profunditat les oportunitats que reben, arribar-hi amb preparació ja no és un avantatge competitiu, sinó una necessitat. El monogràfic de la Plataforma ONE “Due Diligence eficient: com optimitzar processos i maximitzar la productivitat en rondes d’inversió” analitza les claus per afrontar aquest procés de manera eficaç, generar confiança i anticipar possibles riscos abans de formalitzar una inversió.
Però què revisen exactament els agents inversors quan arriba aquest moment? I, sobretot, quins aspectes poden marcar la diferència entre avançar en una ronda o quedar-se pel camí?
Quins aspectes revisen els agents inversors?
Darrere d’una ronda de finançament hi ha molt més que un pitch convincent o unes mètriques atractives. Durant la due diligence, els agents inversors analitzen diferents aspectes de l’empresa per comprovar que el projecte està preparat per créixer i minimitzar possibles riscos. Tot i que cada operació és diferent, l’avaluació acostuma a centrar-se en quatre grans àrees:
- Equip i governança.
Els agents inversors analitzen la cohesió de l’equip fundador, la distribució del capital, l’existència de pactes de socis, acords de propietat intel·lectual o clàusules de vesting. La qualitat de l’equip continua sent un dels factors més determinants a l’hora d’invertir.
A més, no només s’avaluen els documents. La manera com l’equip respon a les sol·licituds d’informació, gestiona les preguntes o afronta possibles problemes transmet senyals sobre la seva capacitat d’execució. En moltes ocasions, la confiança generada durant el procés té tant de pes com les mateixes mètriques del negoci.
- Mercat i model de negoci.
S’avaluen aspectes com la mida del mercat, el posicionament competitiu, la proposta de valor i mètriques clau com el CAC, el LTV, el churn o els ingressos recurrents. L’objectiu és comprovar si el negoci té una capacitat real de creixement i escalabilitat.
En funció de l’etapa de la startup, el focus pot variar. Mentre que en una ronda Seed se sol prestar una atenció especial a l’equip fundador i a la validació inicial del mercat, en una sèrie A adquireixen més pes la tracció, l’escalabilitat i l’eficiència del model de negoci.
- Situació financera.
Els agents inversors busquen entendre si les xifres donen suport al relat presentat per la startup. Les projeccions financeres, el cash flow, l’ús dels fons o les unit economics són alguns dels elements que es revisen amb una atenció especial.
No es tracta únicament d’analitzar els resultats històrics. També s’examina la capacitat de l’equip per anticipar escenaris futurs i justificar les seves previsions. Les projeccions excessivament optimistes o construïdes sobre hipòtesis poc realistes acostumen a generar més dubtes que confiança.
- Riscos legals i operatius.
L’estructura societària, els contractes, el compliment normatiu, la propietat intel·lectual, la protecció de dades o, fins i tot, els criteris ESG formen part d’una revisió cada vegada més exhaustiva.
L’organització de la documentació també adquireix importància. Un data room ordenat i actualitzat permet accelerar el procés d’anàlisi i transmetre una imatge de control i professionalitat. En canvi, l’absència de documents clau, les versions contradictòries o els buits documentals acostumen a generar friccions i retards.
Els errors que més acostumen a penalitzar
En molts casos, les rondes no es compliquen per problemes greus, sinó per aspectes que es podrien evitar:
- Documentació desordenada o incompleta.
- Cap tables desactualitzades.
- Incoherències entre el pitch deck i les dades reals del negoci.
- Mètriques mal calculades o sense un seguiment periòdic.
- Contractes o documentació societària sense formalitzar.
- Dependència excessiva de clients, proveïdors o persones clau.
- Propietat intel·lectual, marques o desenvolupaments tecnològics sense protegir adequadament.
Un aspecte especialment rellevant és la coherència. Quan una mateixa mètrica apareix amb xifres diferents en diversos documents o quan el relat comercial no encaixa amb la informació financera, la confiança es pot deteriorar ràpidament.
La clau: arribar-hi amb preparació, no amb perfecció
La due diligence no s’ha de preparar quan apareix un agent inversor interessat. La documentació, les mètriques i els processos interns han de formar part de la gestió habitual de l’empresa.
Algunes pràctiques que poden facilitar aquesta preparació són:
- Mantenir actualitzada la cap table.
- Centralitzar la documentació en un data room.
- Revisar els contractes i la propietat intel·lectual.
- Definir i documentar les mètriques clau.
- Alinear el pitch deck, el model financer i el reporting.
Un data room ordenat, informació actualitzada i una cultura de transparència poden accelerar significativament una ronda i transmetre una imatge de professionalitat i control.
La preparació contínua no només facilita la feina de les persones que avaluen la inversió. També ajuda la mateixa startup a identificar debilitats, corregir desviacions i prendre millors decisions a mesura que creix.
Perquè, al capdavall, la pregunta no és si la teva startup haurà de passar una due diligence, sinó si estarà preparada quan arribi aquest moment.
Si vols aprofundir en com organitzar aquest procés amb més detall, pots consultar el monogràfic sobre due diligence eficient en startups, on trobaràs una visió més àmplia sobre l’estructura documental, els errors freqüents i les bones pràctiques de preparació.